EL cavall àrab

Els cavalls de raça àrab tenen una intel·ligència, caràcter fort i una resistència excel·lent. Els cavalls àrabs són una de les millors races reconegudes del món i més antigues des de fa 4.500 anys de cavalls semblants als de raça araba d’ara.

El caball mallorquí (V)

Les dades generals són:

L’entrada de races foranes a l’illa de Mallorca des de meitat del segle XIX fins bona part del segle XX va ocasionar a partir del primer terç de segle, la progressiva desaparició de les eguassades de raça mallorquina, la qual cosa acompanyada de la substitució de la tracció animal per la mecànica, motivà per via indirecta una despreocupació total pel manteniment d’aquesta raça en puresa. La consecució del Registre – Matrícula de la Raça Mallorquina, a l’any 1988, acompanyada del esforç de molt diverses institucions i persones va marcar una fita decisiva per aquesta raça. El cens d’animals registrats, a setembre de 2002, supera els 150 caps La funcionalitat d’aquest raça, que havia estat sempre de treball i de producció mulatera ha passat els darrers anys a una orientació de cria en puresa per la pràctica de l’equitació. Atesa la seva harmonia de formes, l’elegància del color negre de pèl i el ser un animal dòcil i tranquil, el cavall

de raça mallorquina té avui en dia una elevada cotització al mercat, el que fa preveure la seva estabilitat com a raça, no sols mereixedora de conservar perquè és nostra, sinó per la importància que la seva genètica significa.

El cavall mallorquí (IV)

Les seves característiques més destacades són les seguents:

• El cap és allargat, sec i descarnat, de grandària mitjana tirant a grossa, amb les orelles petites, dretes i quasi sempre plenes de pèl. Els ulls són foscs i ben manifests per lo marcades que són les arcades orbitals. El morro és ample i fort amb els oronells poc destacats.
• El coll és curt, i encara que profund no és gaire ample. La cabellera és abundant i el pèl és fort i gruixat.
• Té un pit ample i el costellam arquejat.
• L’esquena és recte, malgrat té tendència a ensellar-se amb l’edat.
• La gropa és llarga i inclinada i, en general de musculatura plana.
• Les extremitats són ben aplomades, poc musculades , amb travadors llargs i oblics, ben dotats de pèl i amb els genolls i garrons forts i amples.
• Els potons són amples i forts.
• La cua és de inserció baixa, llarga i de pèl llarg i fort.
• El color del pèl és el negre, en totes les seves variants, el que li dona un aspecte elegant i seriós. S’accepten petites taques blanques a la cara en forma d’estel o cordó.